El basc que juga amb les fronteres

Arnaldo Otegi, és el cap visible de l’esquerra abertzale. Ha traspassat en diverses ocasions el límit de la justicia, actitud que l’ha fet passar algun període de la seva vida a l’exili o a la presó. A dia d’avui, ha de pagar una fiança de 250.000 euros per no ser empresonat. Otegi és també, un dels “pares� del procés de pau a Euskadi, gràcies a les seves converses amb el president dels socialistes bascos, Jesús Eguiguren, que finalment han donat el seu fruit. Aquest abertzale sempre s’ha mogut entre fronteres: la legalitat i el delicte, la política i el terrorisme, Espanya i França, i, (encara que sigui imaginàriament) Euskal Herria i la resta.

Arnaldo Otegi Mondragón (Elgoibar, 1958), és fill d’una família tradicionalment socialista, encara que ell no ha estat només això. Des de ben jove, Otegi lluita per la independència d’Euskal Herria. Ho ha fet sent un terrorista –va pertànyer a ETA des de finals dels anys 70 al 1990-, i més tard es va consolidar com a líder de l’esquerra abertzale, formant part dels diversos partits d’aquest moviment (Herri Batasuna, Euskal Herritarrok, Batasuna...)

Arnaldo Otegi va començar la seva lluita per la causa basca la va començar de ben jove, i amb vint-i-dos anys ja va haver d’exiliar-se a França, perquè estava involucrat en un comando d’ETA que havia robat, assaltat el govern militar de Donòstia, i fet explotar una gasolinera. Després del seu exili i de ser absolt acusat del segrest de l’ex-diputat Javier Rupérez, va iniciar la seva etapa política, començant per presentar-se a les eleccions basques de l’octubre del 1994. Otegi ha estat sempre ballant entre la legalitat i la il·legalitat, i ara mateix és a la presó de Soto del Real esperant poder fer efectiu el pagament de 250.000 euros que el posarà en llibertat. Aquest no és, però el primer com que el basc s’ha hagut d’asseure al banc dels acusats. Hi ha estat almenys cinc vegades.

Encara que no han estat la causa fonamental de la consecució de l’alto el foc permanent d’ETA, les converses entre Otegi i el president del PSE, Jesús Eguiguren són un fet paral·lel del que ha acabat per ocórrer, un aperitiu del que acabaria passant entre ETA i el govern. Aquestes converses paral·leles, que van començar l’any 2002, van arribar a un alt nivell de complicitat. Un moment important en la seva carrera com a polític va ser el famós discurs que va fer al velòdrom d’Anoeta, on per primer cop va proposar constituir taules de diàleg i va obrir una via de negociació entre el govern i la banda armada basca.

Arnaldo Otegi és partidari de la pau a Euskadi, però ex-terrorista; polític, però pendent de judici; legalment espanyol, però un basc de pura sang. Sempre ha estat caminant entre fronteres, i lluitant perquè als mapes n’hi hagi una més.