Boqueria, un 3 i un 7

Un 3 per l'execució, i un 7 per la idea, tot i no ser original de Tv3. Podria ser una gran programa, però no ho és. Santi Millán és un complement perfecte però un protagonista incomplet, no omple prou. Va coix de català, i no troba l'actitut idònia per fer el programa.
Boqueria 357 és un programa fet des d'un pis de les Rambles, des del mateix pis on una televisió italiana feia un programa igual. És un reality buscat. La gràcia que té és que els seus presentadors fan accions paral·leles i el programa sembla no aturar-se en cap dels fronts que obre. Santi Millán és al pis i rep allà els convidats o altres col·laboradors com la Sussi, una de les alegries visuals del xou. A les rambles, al carrer, hi ha un gracioset, que no me'n recordo com se diu, que intenta fer més gracietes que pronunciar paraules. És el poc estil humorístic en persona, i fa ràbia. Per altra banda, hi ha un noi gros, tot tatuat, que se'n surt prou bé. Improvitza molt bé, i fa gràcia perquè té gràcia natural. Fa un vídeo setmanal de bromes amb càmera oculta que dóna força resultat.
Però en Millán no troba el seu lloc. Dóna cosses a Pompeu Fabra, i no acaba de saber què ha de fer. El programa durarà molt poc per aquestes raons. Un 3 per l'execució i un 7 per l'audiència no seran suficients...

Com "Coser i Cantar"

Antònia Font celebra els 10 anys de carrera amb un disc gravata Bratislava, amb l'orquestra del país. Els de Miquel Oliver, han comptat amb Miquel Àngel Aguiló, que s'ha encarreggat de fer una orquestració que val la pena no perdre's, menys si sou com jo, admiradors de la seva música, sobretot dels últims discos.
Agradable d'escoltar gràcies a les innovacions de l'orquestra, però amb la marca d'Antònia Font a cadascuna de les cançons. No us el perdeu, val la pena.

Por qué no te callas...?!

Au, vinga, va! Politono-sonitono "Por qué no te callas", i som-hi tots. La història ho té tot: personatges importants, concretament, els dos més importants (legal i políticament) del país, i violència. Tret de les seccions d'esports, totes poden incloure, d'alguna manera, aquesta història i/o les seves conseqüències. A treballar!
No em digueu que no ho havíeu vist! Al rei "se le fue la pinza". Ja duia massa estona assentat a una cadira, mentre els polítics feien de polítics. El pallasso amb els collons ben posats (Chávez) no callava i, sa majestat, va atrevir-se a parlar amb veu alta, tot i que no duia res escrit per l'ocasió, com sol fer. I llavors va passar.Joan Carles va obrir la boca, i, cansat de la veu del veneçolà, el va voler fer callar. Després, per si fos poc, un altre dels presidents de Sud-Amèrica ressentit amb l'empresariat espanyol va apretar la mare pàtria, i el Rei no va poder més. Es va aixecar, i va marxar. Per un dia que el fan treballar...

El gag de la setmana

Quantes vegades ho devien haver de repetir? És impossible que Cuní i Rahola (Queco Novell i Cesc Casanovas) i, sobretot, la revel·lació de la temporada, Mari Pau/Magdalena/i qui faci falta (Mireia Portas), aguantéssin abans de començar a cantar la cançó... Primer gag de la setmana de l'equip del Minoria/Polònia, que aquesta temporada s'ha reforçat per no baixar el llistó, un objectiu prou difícil. Ho aconseguiran?

Un número u

És un número u. No hi ha res més a dir. En el seu moment va se innovador, i ara es manté (després que es donéssin bufetades per tenir-lo) a Tele 5, cada migdia, alegrant-nos la vista cuinant, i amb el bon humor que sempre l'ha caracteritzat. Karlos Arguiñano fa el seu programa, cada dia, des de l'estudi que té a Zarautz (Euskadi), amb el seu equip, i amb les verdures del seu propi hort. Fa riure, dóna bons consells, i no cansa, perquè és autèntic. Diu el que li surt del cor, però sense complicar-se la vida. L'altre dia ens va il·lustrar amb una reflexió. Parlava de futbol, i de la temporada (esperem que l'última) de la seva Reial Societat a Segona Divisió quan es va aturar, i digué: "Pero que no os preocupe el fútbol eh... Al fin y al cabo, son once tíos de venticinco años con calza corta". Doncs sí, no ens ha de preocupar més que això.
El summum del seu programa arriba just abans d'acomiadar-se pel cap de setmana, els divendres, abans de recomanar a tothom que no corri amb el cotxe durant el cap de setmana. Rep a la seva taula n'Arzak, i podem sentir dos amics cuiners bascos com parlen dels darrers invents d'un d'ells. Un espectacle, no us ho perdeu.