banner

20 d’abril 2006

Callús per Pasqua es desperta


Com cada any, i ja en van centenars, Callús celebra la seva festa. Les Caramelles consisteixen en recórrer les masies i els carrers del territori, intentant que cada casa gaudeixi d’una cançó o una dansa a canvi d’un mossec, un glop, diners o una simple rialla. Aquest és l’esperit d’una festa que ja és centenària i que a les comarques centrals de Catalunya i que, especialment, a poblacions com aquesta, ha arrelat amb molta força. Durant dos dies, Callús es tenyeix de color blanc i vermell, se senten de fons petards i cascavells, i alçant la vista només es veuen senyeres, flors i ballestes. Som a un poble petit, però que cada any, per Pasqua, ressuscita.

*El vídeo triga un xic a carregar-se...
si ho intenteu més d'un cop cada vegada es veurà millor.
Ah, perseu que té so! ;)


Des de fa centenars d’anys, els caramellaires de Callús recorren el seu poble i rodalies per cantar i ballar, seguint una tradició -òbviament d’origen religiós-, que es remunta incomptables anys enrere, però se’n té constància des de mitjans del segle XIX. Tot i haver canviat, l’essència de la festivitat continua sent la mateixa que en els seus inicis: celebrar la Pasqua florida cantant i ballant pertot arreu cançons típiques de la terra.
Els callussencs es guarneixen per l’ocasió amb una camisa blanca, pantalons o faldilles, una barretina (o red) i unes espardenyes. A més de tota aquesta indumentària, un element essencial de les caramelles és la ballesta, -un atuell fet de llistons de fusta creuats que s’estiren- que serveix per fer arribar les flors a tots els balcons. A Callús, la ballesta compta amb tiradors especialistes, i algunes d’elles ja són veteranes que gairebé han visitat tots els balcons.

Tot i que la festa es celebra per Pasqua, quan acaben les festes nadalenques es comencen a preparar els actes. Cal posar a punt les flors, recaptar diners per fer una festa ben lluïda, i aprendre’s les cançons i els balls que toquen. Quan tot està a punt només cal combatre la impaciència del divendres Sant, que és el dia més etern de l’any per un caramellaire.
Un cop al lloc de sortida, les salutacions entre els caramellaires i els membres de l’orquestra que cada any els acompanya és l’últim preludi abans de començar la festa.

Els caramellaires recorren durant la tarda dissabte les cases de pagès que hi ha en tot el seu territori, rebent de cada casa un porró de mistela, moscatell, coca o altres dolços. La primera jornada de les Caramelles acaba oficialment a l’entrada del nucli urbà del poble, on es fa un “aperitiu� del que serà la jornada dominical. Aquell mateix vespre, tots els participants de la festa atapeeixen els bars i celebren la festa fins que el cos aguanta. Hi ha un moment de la nit on es barregen els qui acaben la jornada i els qui comencen l’altra. A les 5 de la matinada comença la “desvetllada popular�, que consisteix en fer soroll de petards a tots els carrers i racons del poble, fins a despertar a tothom. Diumenge, el dia comença amb un esmorzar a base de coca i mistela, i segueix amb les primeres cantades, deslluïdes per la mala veu dels primers compassos del dia. Poc a poc, es va afegint més i més gent a la festa, i el poble acaba sent un mar de camises blanques, senyeres, i barretines.

Un cop tatxats tots els noms dels carrers que indicava el “full de ruta� dels caramellaires, el poble s’uneix i fent una rotllana immensa, els callussencs canten un any més la seva sardana (Caramelles a Callús). La força d’aquelles notes té un valor infinit, al qual s’hi barreja l’aixecada de ballestes, cadascuna amb una flor i una senyera, que fan plorar a algú, i que posen els pèls de punta al que menys. Com diu la sardana Caramelles a Callús, “es transforma tot l’espai [...] Callús per Pasqua es desperta�.

*Fotos: Gerard Rovira
1-Eufòria col·lectiva després de la cantada final
2-Serafí Paquito
3-El coche de Ferrané
4- Ball de Bastons
5-Gerard i Ferran amb la caraja diumenge al matí
6-El Ramon oferint flors a cal Silu

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaia Damià, no si al final si k hem creure que arribaras a ser periodista de debó! et felicito per la crònica!
AMUNT CARAMELLES!!!

Gerard Rovira Roman.

Anònim ha dit...

Tink els ulls brillants, aixo per una persona k no es del poble ni fu ni fa, pero per un callusenc km jo l emocio d poguer tirar la ballesta a la final no es paga amb diners,amino a tothom a participar en una festa plena de vida i de un valor incalculable per un bon callusenc!!!!!! Pero encara es podrien millorar una mika mes o fer-les coneixa mes nombrant un caramallaire de l any k akesta hauria de ser una personatge de la tv, Enhorabona per la cronica!!!!


Sr. Serra

Anònim ha dit...

AAAAAAh les de suria son millors pero no pasa res !!!!!!!!

Dam ha dit...

Gràcies a tots!

ferran3 ha dit...

Impressionant crònica. Quin goig pertanyer al poble de Callús. Animo a tota la gent que les vingui a veure, perquè són un autèntic espectacle. Jo no qualificaré si a Súria són millors o no, perquè no les he vist, però ho posaria molt en dubte. L'amor que hi posen els callussencs és difícil de superar.

Anònim ha dit...

S'ens dubte, les Caramelles són una de les festes més apassionants de l'any. I com diu el sr. Serra la sensació que se sent a al tirar la ballesta a la cantada final, això no es paga amb diners.
Respecte si les de Súria són millors o pitjors, prefereixo no fer-ne cap comentari (encara s'ho pendrien malament, pobrets). Esperem que any rere any millorin, i com cada any: Callús per Pasqua es desperta!

Albert Prat

ferranet5 ha dit...

Oh!
No hi han paraules per definir el que sento.
Callús, per uns moments deixa de ser el nostre poble, i passa a ser un sentiment. Callús per pasqua es desperta.

Quina gran crònica, i quina gran festa que tenim. Estic segur que amb aquest conmpàs, no arrivarem a veure mai cap altres caramelles, per grans que siguin...si més no, i si ho aconseguim, serà un bon senyal.

Espero trobar-vos a tots, cada diumenge sant, al cor del poble!

Barretines i ballestes enlaire, i visca Callús!

CARAMELLES A CALLÚS Viu-les!

Anònim ha dit...

Impresionants... tant les caramelles com la crònica.
Veure això una setmana després de Pasqua desperta totes les emocions.
Teniu raó, les caramelles de Súria són més grans que les nostres, però no dubto ni un segon que les de Callús són millors (sentiment de caramellaire callussenca).

Explicar a algú de fora el que es sent per Pasqua al nostre poble no és possible, però gràcies a la teva aportació farem arribar les caramelles una mica més lluny.

Felicitats nano!

Dam ha dit...

Moltes gràcies! M'agrada que per fi una entrada tingui molts comentaris elaborats...!

Jose Luis Rodríguez Beltrán ha dit...

Ei Dam! Mersi, jo també t'agrego, però jo segur què no et portaré molts lectors...però weno...alguna cosa farem.
Un salut cordial!

Anònim ha dit...

He de dir que m'ha agradat moltíssim llegir aquests comentaris, i més tenint en compte que són escrits fets per a gent jove del nostre poble; però estaria bé que no hi hágués cap falta d'ortografia (això va per tu Ferrané, i t'ho dic perquè sóc algú que t'estima molt i m'atreveixo a fer-ho); com a bons catalans i caramellaires, hem de començar per escriure bé la nostra llengua, o no?. Però bé, bromes a part, estic molt satisfeta veient que hem sabut transmetre sentiments com aquests. Feu el mateix amb els vostres fills i filles, us ho agraïran gaudint-ne tal i com ho feu vosaltres!


Una mare callussenca
orgullosa

Anònim ha dit...

I'm impressed with your site, very nice graphics!
»

Anònim ha dit...

Nice idea with this site its better than most of the rubbish I come across.
»

Anònim ha dit...

Super color scheme, I like it! Good job. Go on.
»