Callús ja comença a fer, des de fa dies, el xup-xup típic de quan s’acosta la festa grossa. Durant una setmana, l'ambient que hi ha pels nostres quatre carrers msl comptats sembla d'un altre lloc, un món blanc de flors, cançons i rialles. Per uns dies, el nostre poble es converteix en el meravellós País de les Caramelles.
Es nota a cada pas. Avui és dijous, i les senyeres ja comencen a voleiar als balcons més complidors, al costat de la bandera local. Si tanco els ulls, veig l'estampat de les faltilles, i sento trompetes, trombons i la berra. Ja tornem tots a tenir ganes de notar-nos física i metafòricament més a prop de la terra. Quan ens calcem les espardenyes, ens semblarà que dels peus ens han de néixer arrels. Notarem molt a prop la pàtria local. Ens retrobarem amb companys caramellaires i passarem dos dies entre família, amics i somriures.
Sembla que visquem un parèntesi dins un país de meravelles, a Callús, arriben les Caramelles!