Callús per Pasqua es desperta

Com cada any, i ja en van centenars, Callús celebra la seva festa. Les Caramelles consisteixen en recórrer les masies i els carrers del territori, intentant que cada casa gaudeixi d’una cançó o una dansa a canvi d’un mossec, un glop, diners o una simple rialla. Aquest és l’esperit d’una festa que ja és centenària i que a les comarques centrals de Catalunya i que, especialment, a poblacions com aquesta, ha arrelat amb molta força. Durant dos dies, Callús es tenyeix de color blanc i vermell, se senten de fons petards i cascavells, i alçant la vista només es veuen senyeres, flors i ballestes. Som a un poble petit, però que cada any, per Pasqua, ressuscita.

*El vídeo triga un xic a carregar-se...

si ho intenteu més d'un cop cada vegada es veurà millor.

Ah, perseu que té so! ;)

Des de fa centenars d’anys, els caramellaires de Callús recorren el seu poble i rodalies per cantar i ballar, seguint una tradició -òbviament d’origen religiós-, que es remunta incomptables anys enrere, però se’n té constància des de mitjans del segle XIX. Tot i haver canviat, l’essència de la festivitat continua sent la mateixa que en els seus inicis: celebrar la Pasqua florida cantant i ballant pertot arreu cançons típiques de la terra.
Els callussencs es guarneixen per l’ocasió amb una camisa blanca, pantalons o faldilles, una barretina (o red) i unes espardenyes. A més de tota aquesta indumentària, un element essencial de les caramelles és la ballesta, -un atuell fet de llistons de fusta creuats que s’estiren- que serveix per fer arribar les flors a tots els balcons. A Callús, la ballesta compta amb tiradors especialistes, i algunes d’elles ja són veteranes que gairebé han visitat tots els balcons.

Tot i que la festa es celebra per Pasqua, quan acaben les festes nadalenques es comencen a preparar els actes. Cal posar a punt les flors, recaptar diners per fer una festa ben lluïda, i aprendre’s les cançons i els balls que toquen. Quan tot està a punt només cal combatre la impaciència del divendres Sant, que és el dia més etern de l’any per un caramellaire.
Un cop al lloc de sortida, les salutacions entre els caramellaires i els membres de l’orquestra que cada any els acompanya és l’últim preludi abans de començar la festa.

Els caramellaires recorren durant la tarda dissabte les cases de pagès que hi ha en tot el seu territori, rebent de cada casa un porró de mistela, moscatell, coca o altres dolços. La primera jornada de les Caramelles acaba oficialment a l’entrada del nucli urbà del poble, on es fa un “aperitiu� del que serà la jornada dominical. Aquell mateix vespre, tots els participants de la festa atapeeixen els bars i celebren la festa fins que el cos aguanta. Hi ha un moment de la nit on es barregen els qui acaben la jornada i els qui comencen l’altra. A les 5 de la matinada comença la “desvetllada popular�, que consisteix en fer soroll de petards a tots els carrers i racons del poble, fins a despertar a tothom. Diumenge, el dia comença amb un esmorzar a base de coca i mistela, i segueix amb les primeres cantades, deslluïdes per la mala veu dels primers compassos del dia. Poc a poc, es va afegint més i més gent a la festa, i el poble acaba sent un mar de camises blanques, senyeres, i barretines.

Un cop tatxats tots els noms dels carrers que indicava el “full de ruta� dels caramellaires, el poble s’uneix i fent una rotllana immensa, els callussencs canten un any més la seva sardana (Caramelles a Callús). La força d’aquelles notes té un valor infinit, al qual s’hi barreja l’aixecada de ballestes, cadascuna amb una flor i una senyera, que fan plorar a algú, i que posen els pèls de punta al que menys. Com diu la sardana Caramelles a Callús, “es transforma tot l’espai [...] Callús per Pasqua es desperta�.

*Fotos: Gerard Rovira

1-Eufòria col·lectiva després de la cantada final

2-Serafí Paquito

3-El coche de Ferrané

4- Ball de Bastons

5-Gerard i Ferran amb la caraja diumenge al matí

6-El Ramon oferint flors a cal Silu