... I tant si patirem. Ens fan boicot. Tant bé que anàvem, i ara ens ho trastoquen tot. La ràdio i l'esport, i la nit no es porten bé. Potser aquest article és curt i va tard, en proporció a la preocupació que sento, i el temps que fa que estic preocupat.
Sempre he estat un oient de ràdio esportiva nocturna catalana, fet que m'ha dexat poca tria, però la oferta no estava malament, històricament. Veníem de tenir el Basté, el "Butanito Català". Ell va ser capaç, sense ser un megacrac espacial, d'adaptar a la catalana el que feia temps que tenien a Espanya. I ens va portar el "No ho diguis a ningú", un programa fet a mida pels catalans, encara que potser, una mica massa per als del Barça. Però bé, ja se sap que l'audiència mana. Per sort, durant aquella època, i fins l'any passat, teniem de 20 a 21, a Catalunya Ràdio, el "Força Esports", ara incomprensiblement desplaçat per un programa de... d'autoajuda? Ben bé no ho sé. Bé, el cas és que la senyora Minobis es va carregar el Basté -a qui li he sentit reconèixer que "amb algú altre a la direcció no hagués marxat"-, i altres grans de Catalunya Ràdio com el Clapés o "La nit dels ignorants", la millor idea que s'ha transformat en el que no havia de ser mai al "Tot és possible" acual, de Rac1.
Però bé, al que anàvem. Un cop ens haviem habituat al Basté en un altre dial, van els de Rac1 i ho trastornen tot. El de les transmissions, el Pou, no és cap cosa locutant partits -si bé té de tant en tant alguna frase antològica, encara que sempre les busca i se li nota-. Ara fa la nit, pobre. Bé, els dies que no marxa de bolo por ahi. Ni en Basté està preparat per fer de periodista generalista, ni el Pou pot fer de periodista. No passa res, però no sap ni vol saber gairebé res a banda del Barça -m'agradaria sentir-lo fent un dels testos del col·laborador que es pensa que entén de futbol, de qui ara no recordo el nom-.
No se'n surt. Avui, s'ha fotut baix. Entrevistava l'Ettore Messina, entrenador del CSKA de Moscou, que sona com a possible entrenador de la secció de bàsquet del Barça. El procediment que hem interpretat els oients ha estat el següent: Pou (o algú que treballa per ell) pacta en concretar l'entrevista amb el tècnic i el club NO PARLAR del tema del Barça. Aquí ja no anem bé. En una entrevista esportiva no es pot pactar gairebé mai (a menys que tinguis la oportunitat de parlar amb mites vivents com Michael Jordan) de què es pot preguntar i de què no. Si et posen condicions, adéu. No s'hi parla, i punt.
En Pou comença l'entrevista, i avisa per antena que es fotrà baix: "Ahora, señor Messina, para que los oyentes no piensen que soy tonto, ni mal periodista, voy a hacerle una pregunta, y usted me dice lo que me tenga que decir". Evidentment, Messina, molt llest ell, no el deixa ni acabar: "Hemos pactado no hablar del tema de Barcelona", o alguna cosa per l'estil. Pou: "Ah, vale, vale. Pues nada, gracias.". Lamentable. Com es pot pactar les preguntes d'una entrevista (moooc! error), avisar que faràs una pregunta que has pactat no fer (moooc! error), no arribar a fer-la i permetre que t'engeguin.
I això no és culpa del Pou, sinó de qui l'ha col·locat on és, que no sap que està pensant que demà s'ha de llevar d'hora per anar a Glasgow, per culpa de qui va pensar en posar una criatura de la nit com el Basté al matí, per culpa del boig que va nomenar director de l'Avui un home que parlava, exercint de periodista, del Barça en primera persona, un fet que no agradava i va canviar el propi Basté, el que va marxar de Catalunya Ràdio per culpa d'una dona que va gestionar la cadena de manera nefasta, i que ha anat seguida d'un que s'ha carregat un dels programes més poliesportius, antics, històrics, de la graella, el Força Esports.
Així està la ràdio. Se'ns escapa de les mans.
