El noi de l'Ã ngel

Albert Oliver Campos (Terrassa, 4 de juny del 1978), és el líder del Ricoh Manresa, un equip que lluita per no baixar de categoria i tornar al malson de la lliga LEB. El base egarenc –pretès aquest any pel Barça- , va aconseguir un petit miracle ara fa dues setmanes a Sevilla, a la pista del Caja San Fernando, on va anotar un triple impossible en el darrer segon de partit. Una cistella que ha donat la volta per totes les televisions del país, i ha estat vital per l’equip del Bages. Segons el mateix Oliver, va ser “com si un àngel portés la pilota dins l’anella�.

El jugador vallesà haurà de continuar ajudant els manresans a mantenir-se a la categoria màxima del bàsquet estatal, i per fer-ho haurà de sofrir molt. Tant com va patir l’equip fa dues jornades contra el Caja San Fernando, on va aconseguir en el darrer moment la cistella; senzillament miraculosa. El Ricoh s’enfronta aquest diumenge al DKV Joventut -un equip de “bon record� al qual va pertànyer Oliver-, en un partit importantíssim, com tots els que li queden d’aquí a final de temporada.

El petit Albert va començar a jugar a bàsquet quan tenia poc més de sis anys. Les seves primeres passes les va fer en un equip de la seva ciutat, L’Sferic Terrassa, l’equip on jugava el seu germà gran, a qui veia jugant a basquetbol i va voler imitar. Oliver reconeix que “si el meu germà no hagués estat aficionat al bàsquet, jo segurament hauria provat de jugar a futbol, com la majoria de gent...�. L’any 1996, va fer el salt a l’equip filial del Joventut de Badalona, el Sant Josep. A Badalona va arribar a debutar a la lliga ACB, però la presència de jugadors com Raül López, i el retorn de Rafa Jofresa al conjunt verd-i-negre, van canviar el destí de l’egarenc. Oliver va decidir la temporada 1999-2000 marxar a jugar a l’aleshores Caprabo Lleida, un equip que li anava com anell al dit: no hi havia pressió, i l’únic objectiu del Caprabo era mantenir-se a la categoria. Gairebé per accident, aquell equip va estar molt a prop d’ascendir aquella mateixa temporada, i l’any a sobre ho va aconseguir. L’àngel d’Oliver ja havia aparegut, i ho va tornar a fer la temporada següent, quan va tornar a fer el mateix amb el Manresa. Els manresans, llavors a la lliga LEB, van retornar l’equip de la capital del Bages al seu lloc, a la lliga ACB. Oliver havia aconseguit el segon ascens de la seva carrera, i des de llavors que no s’ha mogut ni de Manresa ni de la categoria màxima del bàsquet espanyol.

Fins i tot el Winthertur F.C. Barcelona, un equip dels grans, ha pretès incorporar-lo durant aquesta temporada, o potser ho voldrà fer de cara a l’any que ve. Ell diu que “és evident que fa il·lusió�, però la directiva del Ricoh, ara per ara, s’ha negat a negociar. Segons el president, Josep Vives, “el Barça no té ni diners ni jugadors que puguin suplir el que significa Oliver pel Manresa�. Les paraules del president i les ofertes no canvien la senzillesa del base.
Oliver segueix essent el líder de l’equip manresà, el jugador clau, i el pare d’una nena amb qui mira de compartir tot el temps que pot, un individu senzill aficionat a jugar al dòmino. Oliver no té res anormal, és un bon jan que juga a la lliga virtual supermanager, com molts maníacs de l’ACB, i evidentment, es té fitxat a ell mateix al seu equip. Si té gana, li agrada menjar una paella. No sembla res més que un jove que juga a bàsquet; és molt normal, però l’acompanya un àngel.


[Animació: www.p69.webcindario.com]