Encara podem somiar?

Resulta que ahir el Callús va guanyar el Valls de Torroella, un equip que a la primera volta ens va guanyar a casa seva, un d'aquells camps incòmodes on s'hi juga molt malament, tant pel continent (el terreny de joc petit i atapeït) com pel contingut (jugadors durs, forts i que ténen prou veterania com per amargar-te la tarda d'un dissabte). Doncs bé, ahir vam ser nosaltres que els vam atropellar. No vam haver de patir en cap moment, als de Palà no se'ls va passar pel cap la possibilitat de guanyar des que vem fer el primer gol.
Des que ha arribat el nou tècnic, en Paco Romero, només sabem guanyar. Sembla com si la matèria primera hi fos però abans que vingués ell estés mal organitzada. El balanç de Romero a la banqueta és més que impecable: 17 gols a favor i 3 en contra. Va debutar amb un 6 a 0 a casa contra el Bellver, llavors vam sortir contents d'un camp incòmode i d'aquells que fa "mandra" com és Calders (1 a 4), i ahir no hi va haver color. Però no tot s'acaba aquí: ara l'equip està més unit que mai, i l'entrenador no deixa de ser exigent amb nosaltres. De fet, el primer que ens va dir després del seu primer partit a la banqueta, i després de marcar mitja dotzena de gols al Bellver va ser: "Hem d'entrenar més, ho podem fer millor". A molts se'ns està despertant el "cuquet", molts sabem que la categoria on hauria d'estar aquest club és més amunt, per tradició i per qualitat. Tots estem començant a pensar el mateix. Què tal si comencem a somiar?

Torcidos Ibéricos, la darrera víctima del dragó

La factoria bagenca no resisteix la crisi del tèxtil i tancarà les portes de les seves plantes de Castellbell i el Vilar, al Bages i de Puig-reig, al Berguedà. 156 treballadors perdran la feina. El tancament de Torcidos Ibéricos és l’enèssima conseqüència del pols econòmic que viu el sector tèxtil de la Unió Europea amb Àsia.

El sector tèxtil espanyol i Europeu ja fa anys que avisa que el mercat asiàtic es menjarà el sector tèxtil d’Espanya i la Unió Europea. De poc han servit les millores que s’han intentat a través dels acords amb la Xina del passat 2005. Els sindicats i treballadors del sector porten des de fa anys, concretament des de l’any 2003, quan encara hi havia el Partit Popular al comandament del govern espanyol, advertint que tard o d’hora el mercat Xinès i Asiàtic trucarien a la porta per competir sense possibilitat d’equiparar els preus amb el mercat tèxtil d’aquí. Patronals i treballadors ja advertien que es podien perdre 112.000 llocs de treball en cinc anys. Tan sols en el període entre el 2002 i el 2004 van tancar 800 empreses. De moment, i per seguir sumant -malauradament- a les llistes d’empreses del sector que tanquen i treballadors que van al carrer, hi afegim una empresa més que tanca, i 156 persones sense feina.
Hi ha més dades que fan por: la importació il•legal, que va fer que es trobessin anormalment reduïts preus de peces com pantalons, que apareixien sospitosament a 0,43€ enfront els 6€ que valien uns pantalons fabricats al nostre país. A més a més, la última víctima autòctona, Torcidos Ibéricos, que ha seguit a tants altres com Levi’s, Cortefiel, o Puigneró, es dedicava fins ara a la fabricació de teixits de microfilaments i polièsters, l’especialitat de moltes factories asiàtiques.
DEIXAR ANAR EL DRAGÓ, O LA LIBERALITZACIÓ DEL SECTOR
L’1 de gener de l’any 2005, ara ja fa més d’un any, deixaven d’existir les quotes d’importació en el sector textil. Aquestes quotes, si bé no feien que un producte vingut de fora hagués de pagar un aranzel, sí que limitaven la quantitat de productes que un país exportador, com podria ser en el cas que ens ocupa Xina, pogués exportar la quantitat de productes que volgués. Des del primer dia del 2005 ho pot fer. No han estat pocs, però, els intents que han fet els empresaris i patronals dels països que competien comercialment amb el monstre asiàtic. Només tres mesos després que els límits deixessin d’actuar sobre els exportadors, la partonal europea del sector tèxtil, Eurotex, va fer una demanda formal perquè s’apliqués una clàusula per salvaguardar 12 categories (jerseis, pantalons, bruses de dona, mitges, sostenidors, abrics, trajos d’home, vestits de dona i jaquetes), per tal de prorrogar d’alguna manera la vida del sector a la Unió Europea, gest que ja havia fet a finals del 2004 Estats Units, també víctima de l’importació asiàtica, que va aplicar restriccions a la roba xinesa.
Per dur a terme aquesta negociació, durant el mes de juny, el comissari de Comerç de la UE i el seu homòleg xinès, Bo Xilai, van dur a terme diverses negociacions que, finalment, no servirien per parar l’onada d’importació xinesa i la posterior crisi del secor a països com Espanya.

NI LA PRIMERA NI LA ÚLTIMA
Torcidos Ibéricos no ha estat la primera ni serà la última empresa perjudicada per la liberalització del mercat tèxtil. La liberalització del sector ha fet que la crisi sigui progressiva. El gener del 2002, per exemple, ja es va liberalitzar el sector, però es va limitar només a 5 tipus de productes (guants, parques i anoraks, panes, roba per a bebès, xandalls) que no feien res més que vaticinar, com ja alertaven des de tots els estaments del sector tèxtil espanyol, el que acabaria passant: la destrucció de desenes de milers de llocs de treballi la desaparició de prop d’un miler d’empreses del sector. Més important fou el cas de la fàbrica llegendària de Puigneró, ubicada a Prats de Lluçanès, i empresa, fins llavors, més important del sector i que va costar el lloc de feina a 560 treballadors.

Torcidos Ibéricos tampoc serà la última factoria que es veurà afectada per l’adveniment del mercat asiàtic, un mercat que es menja literalment el sector tèxtil a Espanya i Europa.