Discussió Dam vs. Noodles

Jo i el Noodles us hem enganyat. Era una broma / experiment sociològic.

Ens estimem. És més, us volíem dir que ens casem.

Us heu cagat, oi?

Acabat de veure al programa de CiU

Tret de www.ciu.cat, és el programa en pdf. Descobert a través del bloc del Joan Vallbé.

"377. Crearem punts de suport per a famílies amb necessitats especials de tipus psicològic i emocional davant l’existència del fet gai en la unitat familiar. "

#usfelicitofills, #jonousvotaré.

Mas, tàctica Sandro

Artur Mas està fent durant aquesta campanya el que jo anomeno la "tàctica Sandro". Consisteix en una operació lògica ben senzilla: Si tens guanyat l'espai pels "errors" d'un altre, no moguis ni un dit, fes el que s'espera de tu, ni més ni menys. Si no surts del guió seràs campió.

Aquesta tàctica casa perfectament amb una paraula que ha estat la bandera del candidat: "Seny". Mas encarna el seny de Catalunya. Un home que ha estat en política des de fa anys, i que ni als enemics sembla que els sabria greu que fos President. Ha hagut d'esperar més de 8 anys, després de ser el delfí de Pujol. El canvi estava ben plantejat per part de CiU: un home amb imatge (llavors) de gendre perfecte (ara ja una mica passadet) per succeïr el català paradigmàtic, el gran Jordi Pujol. Sembla que, després d'aquesta espera, arriba el seu moment. Ara però, tot ha canviat. El seu partit ha canviat. Hi ha gent més jove, amb patilles i ulleres de pasta (ja no queden tupés com el seu). Però ha aconseguit que aquesta joventut encara no l'hagi posat entre l'espasa i la paret: hi ha hagut una pròrroga al debat independència sí o independència no per investir l'Arturo. Pau, i que l'escapoliment d'aquest debat no li duri (deixeu-me ser dolent i escombrar cap a casa) ni fins el dia de la seva investidura.

Baixar del Ruc

Reagrupament més Solidaritat no sumarien, sinó que multiplicarien. Benvolgut Carretero: era el moment de fer un pas enrere perquè el país pogués fer una correguda endavant, i no ho has volgut fer. Sou dos partits amb exactament les mateixes idees. Un cop que ens decidim a fer el pas endavant, i no tenim collons d'anar a la una...
Que per què havies de baixar tu del ruc, i no Solidaritat? Perquè sí; tenen més pes en quant a noms. És una veritable llàstima. Tot i això, signaria ara mateix una majoria absoluta de Reagrupament.

L'autoflagelació de la que parleu és això

Ahir, el Joan Maria Pou, de Rac1, obria el SEU programa amb una llarga explicació sobre els balanços, els números del FC Barcelona, Lapota, Rosell, ismes, etc.
Acabava dient que li feia mala espina, i augurava una època de divisió, de partidismes. Deia que a menys de 24 hores del Barça-València no es parlaria de futbol.
Potser serà perquè TU, al TEU PROGRAMA, tries no obrir amb futbol, no?
A mi m'interessava més saber si el Xavi està bé, si el Pedro serà titular, o si el Thiago tindrà minuts. Però no; s'havia de parlar de números, auditories, Deloitte, esmenes, i coses extranyes. Per què?
Hem d'entendre que el Barça el fem i el desfem tots, i que un periodista del Grup Godó -que suposo que no ho ha fet d'acord amb altres capos tipus Santi Nolla- no busca fer merder. I més quan sempre ha pregonat positivisme, i unitat. Espero que no hi hagi ganes de merder per merder, d'explotar els enfrontaments, d'enfonsar el Laporta (com a polític el grup esmentat el nega, però viuen d'ell a la que poden) o el Rosell (no, al Rosell potser no...).
Ahir, el Pou va començar el programa com dient: «ho sento, no ho triem nosaltres, hem de parlar d'això». Jo pensava: «o no». TU condueixes el programa, i tu decidies de què es parlava en major o menor quantitat, i en quina posició. Ho vas decidir TU. TU, Pou, si encara ets prou independent, que espero i desitjo que sí.
Per mi el tema aquest l'arreglaria amb un breu d'aquí uns mesos (o anys) dient: «Juici pel cas dels comptes del Barça: Al final tenia raó tal». D'acord. Molt bé. No hi hauria hagut merder, ni ismes, ni òsties amb vinagre.
Mira si era fàcil