No sabia com anomenar aquest text. Parla de la campanya electoral, i com que ja estic fart de aquest perÃode, l’he anomenat La Puta Campanya, no amb l’à nim d’ofendre a ningú, ni de ser groller, sinó fent un exercici de sinceritat i acceptant el cansament que molts em penso que duem a sobre des que els polÃtics ens van començar a atabalar, o dit en termes juvenils, a “taladrarâ€� de mala manera tots i cadascun dels ciutadans, perquè si una cosa té la campanya electoral, és que ningú en aquest paÃs se’n salva.
Tinc moltes ganes d’anar a votar, no només pel que significa poder exercir el meu dret a la democrà cia, una de les coses més boniques de fer en una societat, sinó perquè també tinc ganes de que tots els polÃtics ens deixin en pau d’una punyetera vegada, que poguem tenir un telenotÃcies sense la infecció constant de polÃtics, campanyes, actes electorals, mÃtings, retrets, contraretrets, rèpliques, debats, i tot tipus de soroll, en general, provocat per una campanya que ja gairebé no recordo ni quan va començar.
Sentiré una pau interior immensa quan dipositi la meva papereta dins la urna. Tot s’haurà acabat, o, segons com, acabarem d’entrar en una altra fase de negociacions, que sovint és tot el contrari que la campanya.
Mentre durant el perÃode electoral els polÃtics es critiquen com si fossin la veïna més vulgar del món, un cop s’ha votat tot canvia. Si no és que hi ha algun partit que obté més del 50% dels escons, fet que en termes electorals s’anomena majoria absoluta, comença una altra guerra. Llavors els polÃtics són capaços de fer les mil i una per seduir, agradar a qui tiraven els plats pel cap fins el dia abans.
No demano el vot per ningú ni vull fer des d’aquà ni tan sols una crida a una tendència, però el que sà que m’agradaria fer és cridar a l’alto al foc, a la tranquil•litat polÃtica, almenys fins que votem. Estalvieu-vos retrets, si després us estareu fent la pilota i ensabonant-vos durant setmanes...o mesos!
A veure, siguem clars:
*Tu, Mas, no vagis tant de xulo, que no tindrà s majoria absoluta. SÃ, home sÃ, serà s el més votat, el que tindrà més escons, però encara no ets com en Pujol, i, sincerament, dubto que h siguis mai. No cal que vagis fent el numeret amb el notari, que tots sabem que vosaltres, els convergents, pactarÃeu amb el diable per ser a un despatx, i si convé, pactarà s amb el Piqué. Com diria el teu antecessor, això que has fet, no serveix per res.
*A ver, Jose. Què vols que et digui a tu. No intentis ser graciós. Si no ho ets,
no passa res. La feina d’un polÃtic no és fer monòlegs, ni fer riure. No perdis més temps fent gracietes artificials, que sabem que de tu, precisament, no han sortit. No passa res si no parles un català perfecte, i si no tens un humor tarragonà com el del Buenafuente, tampoc, no et preocupis.
*Carod, on ets? Sé que segurament intentes fer un gran esforç per callar i no dir cap tonteria durant la campanya. Tothom tenia por que de sota aquest bigoti en sortÃs qualsevol paraula, que més tard pogués ser l’excusa per crucificar-te una vegada més. Sort en tenim que t’has posat una tira d’esparadrap a la boca, i que et mantens a ratlla. Ja veurem què fas a partir del dia 2, esperem que mantinguis el to.
*A veure, Xoan. La veritat és que ho fas bastant bé, i saps que obtindrà s uns molt bons resultats, encara que grà cies a la mala gestió d’altres. Només m’agradaria demanar-te una cosa, i és que donis emoció a la campanya. Et va agradar el trio polÃtic que vau formar amb els republicans i els socialistes, però aguanta’t una mica, noi. Encara està s tan tremendament excitat, que ja està s perdent el cul per tornar a fer el “menaix a truà â€� que tant et va agradar...
*I tú, Piqué, no sé si demanar-te directament que ho deixis, però seria una llà stima. Ets un bon polÃtic i millor orador, però se’t veu el llautó. Eres comunista, i et vas deixar comprar. Repeteixo que tens una elegà ncia i un saber fer que no és a l’abast de gaires, però no farà s res de bo. T’has equivocat de partit, o, si més no, t’has equivocat a l’hora de presentar-te aquÃ, i per a aquests...
Ara que ja esteu tots servits, ja podeu començar a votar-vos, a fotre-us mà pel darrere i a temptejar-vos, agradar-vos, deixar-vos seduïr, i després, tornar-vos a emprenyar, com sempre.