Ahir, el Joan Maria Pou, de Rac1, obria el SEU programa amb una llarga explicació sobre els balanços, els números del FC Barcelona, Lapota, Rosell, ismes, etc.Acabava dient que li feia mala espina, i augurava una època de divisió, de partidismes. Deia que a menys de 24 hores del Barça-València no es parlaria de futbol.
Potser serà perquè TU, al TEU PROGRAMA, tries no obrir amb futbol, no?
A mi m'interessava més saber si el Xavi està bé, si el Pedro serà titular, o si el Thiago tindrà minuts. Però no; s'havia de parlar de números, auditories, Deloitte, esmenes, i coses extranyes. Per què?
Hem d'entendre que el Barça el fem i el desfem tots, i que un periodista del Grup Godó -que suposo que no ho ha fet d'acord amb altres capos tipus Santi Nolla- no busca fer merder. I més quan sempre ha pregonat positivisme, i unitat. Espero que no hi hagi ganes de merder per merder, d'explotar els enfrontaments, d'enfonsar el Laporta (com a polític el grup esmentat el nega, però viuen d'ell a la que poden) o el Rosell (no, al Rosell potser no...).
Ahir, el Pou va començar el programa com dient: «ho sento, no ho triem nosaltres, hem de parlar d'això». Jo pensava: «o no». TU condueixes el programa, i tu decidies de què es parlava en major o menor quantitat, i en quina posició. Ho vas decidir TU. TU, Pou, si encara ets prou independent, que espero i desitjo que sí.
Per mi el tema aquest l'arreglaria amb un breu d'aquí uns mesos (o anys) dient: «Juici pel cas dels comptes del Barça: Al final tenia raó tal». D'acord. Molt bé. No hi hauria hagut merder, ni ismes, ni òsties amb vinagre.
Mira si era fàcil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada