El Madrid-Barça: abans, durant i després

Abans:
Ningú ja no recorda contra qui va ser el partit anterior, ­â€“el de l’1 a 3 a Getafe- però el que tothom sap és que immediatament després del xiulet de l’àrbitre, tothom ja mirava de reüll al calendari, justament el dia 19 de Novembre -19N pels amics-, un dia que tothom esperava i tothom recordarà. Una setmaneta on els mitjans es van dedicar a escalfar, reescalfar, passar pel microones i fer el que fes falta per esverar el galliner i tensar l’ambient d’un partit que enfrontava dos estils, dues maneres de fer, dos colors, el blanc i el blaugrana. Per més inri, aquesta setmaneta tenia 12 dies. És clar que, amb gairebé dues setmanes, per molt lent que estigui el foc, l’olla acaba bullint. En aquests 12 dies, l’afició futbolera, només tenia un tràmit de la selecció estatal i un altre del Barça a la Copa Catalunya pel mig. Aquests eren els únics entreteniments per una espera interminable, l’espera d’un partit de futbol, l’espera d’El Partit. Als futboleros ens van entretenir diaris, emissores de ràdio i televisions fent bullir una olla que gairebé era buida i només a fer un xup-xup en forma de declaracions dels davanters centre. Declaracions, -del negre blaugrana i del gras madridista- que després de veure les confidències i somriures que intercanviaven abans del matx, sobre la mateixa gespa, podem pensar que eren un regal per fer fàcil la feina als companys de la premsa. El davanter centre del Barça, Samuel Eto’o, va optar per aïllar-se després de veure com la premsa estatal inflava les seves declaracions i intentava bolcar el públic en contra seva. Només se’l podia veure amb la mirada perduda a terra, capcot, i escoltant música en totes les imatges que arribaven de l’expedició del Barça. Després de tot això, i de una última mitja sorpresa de Rijkaard que col·locava Messi en l’equip titular, Iturralde va indicar el començament del partit.

Durant:
El Barça va dominar el partit en tot moment, i ningú va imaginar durant gairebé els 90 minuts el partit un signe diferent a la travessa. Ronaldinho, -millor del partit, del món i de l’univers- va conduir el Barça cap a una victòria espectacular que quedarà, de ben segur, per sempre a la memòria dels afeccionats. El Madrid va mirar durant gairebé els 90 minuts com el Barça convertia el que havia de ser un partit tens i igualat en un “rondo�. El primer cop de gràcia el va donar Eto’o, quan corria el minut 15 de partit. El Barça va entestar-se en separar les línies ofensiva i defensiva del Madrid, fet que trencava qualsevol esperança creativa dels de Chamartín. Per altra banda, el trident ofensiu format per Ronaldinho, Eto’o i Messi va funcionar gairebé a la perfecció. Només li va faltar marcar a Messi, que va obsequiar l’afició amb bon joc, i va preocupar Roberto Carlos, obligant-lo a no fer allò que tant li agrada, que és perdre’s per l’extrem contrari. El més destacat del partit, el gaucho, el noi de les dentetes, que va fer dos gols que podrien molt ben ser gol de la jornada en una altra ocasió, si no haguéssim rebut de cop aquest allau de joc i de gols. El Barça va jugar amb el Madrid des que Eto’o va trencar la igualada. Després d’aquest gol el Barça, mica en mica, es va anar estenent com una taca d’oli i al final no quedava res del Madrid. Va trigar prou Ronaldinho a fer el segon gol, quan els culés més pessimistes ja començaven a esbufegar. Després d’aquell gol el partit va quedar trencat, mort a les mans del Barcelona

Després:
Que si (Ronaldinho) és un ser superior, que si és collonut, que si un bany, que si magistral, gloriós, bany, històric... Les discussions per trobar el qualificatiu adequat segur que van ser presents a totes les redaccions de l’estat la nit de dissabte. Tothom es va desfer en elogis pel Barça en general, i per Ronaldinho en particular. El brasiler va fer un gran partit, potser el matx més complet des que ha arribat a Barcelona. Va aportar perill en tot moment, va fer passades a cegues, eslàloms de 50 metres, dos gols, i va comportar-se en tot moment com el que és, un crack. Fins i tot l’àrbitre, Iturralde González, de qui és bon senyal que no se n’hagi parlat, el va felicitar després del partit quan el brasiler li va anar a donar la mà. “Muchas gracias, tu sí que eres el mejor� va agraïr Iturralde. No li podia anar millor a Ronnie, tot li va sortir rodó.