Potser veig fantasmes on no n'hi ha: Infidels va acabar amb una imatge desenfocada (la de la càmera que els feia una foto), i amb un resum de totes les escenes més picants en un minut, mentre sortien els crèdits.
Una venjança dels responsables de la sèrie?
Si més no, sembla una bona metàfora: "Infidels: una sèrie que va tenir un final borrós, i amb sexe per un tub". Un bon missatge entre línies a qui diuen que ha finiquitat el programa.
Un capítol molt comentat i recordat de TV3: el Follonero interromp la presentació del disc Bonito de Jarabe de Palo per criticar-los. L'amic Pau Donés va accedir a fer-se autocrítica, una cosa bona. Ara, sis anys després, es rendeix i accepta que poques coses bones hi ha hagut després de La Flaca, un disc GENIAL, inspiració divina que semblava que no tenia fi, però que ha resultat ser una estrella que va explotar amb tanta força que sempre més ha anat a menys. Ara el gran Donés recupera els seus èxits (la majoria del disc La Flaca), ajunta el nom, Jarabedepalo, i amb una bona orquestra toca les seves bones cançons. Opinable, respectable, però el disc mola.