Sembla que ho haguem perdut tot, i potser d'aquí a poc menys de 24 hores som per desè cop a les semifinals de la Champions. Si hi som per desè cop, què vol dir, que ho hem de celebrar més que una lliga? Probablement no toqui, però sí que ens podem permetre el luxe, encara, de somiar i no deixar-nos portar per les corrents negativistes que omplen molt paper i ones.
1. Sí, Laporta la va cagar, però aquesta reacció podia sortir bé, també. Si rribem a guanyar (n'hi hagués hagut prou amb que una de les 3 pilotes que van anar al pal haguéssin entrat), estariem benerant en Laporta, i arrepentint-not de tot el que ja havíem començat a dir. Era una jugada molt arriscada, però això, pel meu gust, també s'ha d'agraïr. En tot cas, la va cagar. Mal fet.
2. Parlem de futbol d'una puta vegada... Ja no té gràcia discutir quina serà la davantera titular? Collons, fa molts dies que ens adonem de qui juga just abans de començar (o no...?). Senyal que no parlem prou de futbol, que és la única cosa que hauríem de fer. Mal fet, també.
3. La lliga tampoc està perduda. He mirat el calendari, i la "gana" de molts equips ens pot ajudar. Saragossa, Recre, i molts altres necessitaran punts contra el Reial Madrid, que la seguirà cagant.
No perdeu la fe. Si no, perquè som afeccionats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada