Encara podem somiar?

Resulta que ahir el Callús va guanyar el Valls de Torroella, un equip que a la primera volta ens va guanyar a casa seva, un d'aquells camps incòmodes on s'hi juga molt malament, tant pel continent (el terreny de joc petit i atapeït) com pel contingut (jugadors durs, forts i que ténen prou veterania com per amargar-te la tarda d'un dissabte). Doncs bé, ahir vam ser nosaltres que els vam atropellar. No vam haver de patir en cap moment, als de Palà no se'ls va passar pel cap la possibilitat de guanyar des que vem fer el primer gol.
Des que ha arribat el nou tècnic, en Paco Romero, només sabem guanyar. Sembla com si la matèria primera hi fos però abans que vingués ell estés mal organitzada. El balanç de Romero a la banqueta és més que impecable: 17 gols a favor i 3 en contra. Va debutar amb un 6 a 0 a casa contra el Bellver, llavors vam sortir contents d'un camp incòmode i d'aquells que fa "mandra" com és Calders (1 a 4), i ahir no hi va haver color. Però no tot s'acaba aquí: ara l'equip està més unit que mai, i l'entrenador no deixa de ser exigent amb nosaltres. De fet, el primer que ens va dir després del seu primer partit a la banqueta, i després de marcar mitja dotzena de gols al Bellver va ser: "Hem d'entrenar més, ho podem fer millor". A molts se'ns està despertant el "cuquet", molts sabem que la categoria on hauria d'estar aquest club és més amunt, per tradició i per qualitat. Tots estem començant a pensar el mateix. Què tal si comencem a somiar?