Es nota a cada pas. Avui és dijous, i les senyeres ja comencen a voleiar als balcons més complidors, al costat de la bandera local. Si tanco els ulls, veig l'estampat de les faltilles, i sento trompetes, trombons i la berra. Ja tornem tots a tenir ganes de notar-nos física i metafòricament més a prop de la terra. Quan ens calcem les espardenyes, ens semblarà que dels peus ens han de néixer arrels. Notarem molt a prop la pàtria local. Ens retrobarem amb companys caramellaires i passarem dos dies entre família, amics i somriures.
Sembla que visquem un parèntesi dins un país de meravelles, a Callús, arriben les Caramelles!